L'estrena de la Sala 8 i Mig ahir va ser un gran èxit. Tornant cap a casa, els companys cinèfils, exigents com pocs, celebraven entusiasmats l'acte, la pel·lícula (Garbo: L'espia), el director, Edmon Roch (amablíssim), la presentadora (¡collonut, Esther Ferré!) i la Sala 8 i Mig.
Fins aquí l'entusiasme per la feina feta fins ara. Avui mateix, però, ja hem de tocar de peus a terra i recordar que, com deien els romans, "post festum, pestum". Dit d'una altra manera, no ens hem d'adormir i hem d'aconseguir que l'èxit sigui clar en un temps raonable i això només depèn dels que durant anys ens hem queixat amargament que al Camp de Tarragona era impossible veure-hi, com Déu mana, cinema en versió original.
Ara ja tenim la Sala 8 i Mig a l'Ocine Les Gavarres, no s'hi val a queixar-se més. Passa-ho.
[A la foto, la Sala 8 i Mig, l'Esther Ferré, l'Edmon Roch i nosaltres: el públic]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada